És bo compartir comptes amb la parella?
Si es viu en parella açò implica tenir despeses en comú (aigua, llum, despeses de comunitat, aliments, etc.), i com es fa front a totes aquestes despeses? Tenim diverses formes:
- Fer un fons comú. S’acorda ingressar tots els mesos una quantitat per a poder cobrir les despeses comunes i així cadascun aporta el mateix.
- Que cada vegada pague un dels dos. Encara que aquest mètode no és molt equitatiu perquè no tots els mesos són iguals, en el que a despeses es refereix. Ja que hi ha despeses variables, que com ben el seu nom indica, varien i no es tracta de la mateixa quantitat sempre.
- Compartir les finances o establir un règim de béns compartits. Implica que tot el que nosaltres tenim és també de la nostra parella. No importa qui l’haja pagat o si existeixen moltes diferències de sou entre tots dos. Tot és dels dos.
La bona administració de les finances permet a la parella reduir els problemes econòmics, viure més tranquils, prendre millors decisions i estar preparats per a afrontar emergències. És una de les formes més senzilles perquè la parella es llaure un millor futur.
Per açò és convenient seguir els consells que vos anem a mostrar a continuació posat que poden ajudar a un millor maneig de les finances en parella, sense importar si porten junts deu mesos o deu anys. 
- Parlar d’açò i arribar a un acord. Hi ha diverses formes de manejar els diners en parella, però totes elles requereixen de comunicació i organització. Abordar el tema dels diners pot ser difícil, ja que les persones solen tenir idees diferents respecte del tema, no obstant açò, arribar a un consens és indispensable.
- Elaborar un pressupost. Tenir un pressupost i respectar-ho és crucial per a la tranquil·litat financera. És també una eina clau per establir metes i reconèixer què despeses són més fàcils de reduir quan siga necessari.
- Tenir un fons d’estalvi per a emergències. Les emergències arribaran tard o prompte i quan succeïsca, és molt probable que costen diners; l’important és estar preparats. Separar una part dels seus ingressos cada mes per a tenir un fons d’emergència, és el primer que han de fer quan reben els seus sous. Aquest estalvi els permetrà viure amb menys preocupacions i resoldre ràpidament qualsevol eventualitat com a malalties, accidents o eventuals acomiadaments laborals d’algun dels dos.
- Estalviar per a complir metes en comú. Una vegada que tinguen un fons per a afrontar emergències, considerar tenir un fons d’estalvis per a metes comunes. Pot ser dur a terme un viatge, comprar un cotxe, una casa i l’educació dels fills.
- Ser pacients. Aconseguir entendre’s no sempre és fàcil, sobretot en el control de les despeses. Totes les parelles travessaran tard o prompte dificultats amb els diners. Molts voldran aconseguir un patrimoni financer més ràpid del que poden, i no és inusual que es presenten frustracions. Però no hi ha raó per a desesperar-se. Si són responsables amb el maneig de les seues finances i tenen bona comunicació, l’únic ingredient que es requereix és la paciència. Donen-se ànims mútuament.
- Evitar prendre decisions precipitades. Un dels grans errors de les parelles és compartir un compte bancari abans d’hora. El millor és anar avançant en la relació a poc a poc per a tenir temps de conèixer-se l’un a l’altre i d’analitzar la situació. Conviure amb algú és una prova de foc. Hem de saber què és la convivència durant uns mesos abans de prendre una decisió així.
- Mai tenir secrets financers. El 21% de les persones d’entre 25 i 35 anys pensen que els deutes són el major motiu de la ruptura de parelles. Per aquest motiu, al voltant del 5% de les persones mantenen en secret certes qüestions econòmiques pròpies. Aquest comportament pot ser perjudicial per moltes raons, partint de la base que es trenca la confiança en la parella i arribant a provocar desequilibris en els pressupostos anuals.
- Aclarir les coses des del principi. Des del primer moment en què es decideix viure en parella, cal deixar clar com es va a dur a terme les despeses de la llar. La idea és avaluar la situació de cadascun i les seues capacitats econòmiques. Després és convenient valorar els sentiments cap al fet de compartir o no els béns econòmics.